9 jul 2011

La vida a Dondon/ lavi nan Dondon

La vida a Dondon es molt tranquila, aquí la gent viu el dia a dia d’una manera totalment diferent a Cap Haitien i encara més a Espanya.

A casa vivim amb Rosie i Georgette que són germanes i ens cuiden moltíssim, sempre estan pendents que no ens passi res, que no anem amb mala gent i que ens rentem les mans constantment per no agafar colera. També hi viu un nen petit que es diu Stanley i te gairebé 5 anys. El seu germà Giovanni que te dos anyets també passa gairebé tot el dia aquí amb la seva mare, la Mona, que s’encarrega de cuinar.

Rosie era professora i la vocació no s’acaba així com així, i ara es passa el dia ensenyant a la Marta creole. La Marta està aprenent un munt de creole, no ho fa del tot bé però entén gairebé tot el que li diuen, suposo que aviat ja parlarà millor.

La nostra rutina es llevar-nos a les 6-6:30h, esmorzar molt i desprès sortim al carrer amb el mapa a contrastar-lo amb la realitat. Al carrer parlem amb la gent, fem reunions, visitem llocs,... Dinem també bastant fort i aquest ja es l’últim àpat fort del dia, desprès al vespre mengem una papilla i a les 20-20:30 ja som al llit, a partir de les 18:00 ja es fa de nit i com no hi ha electricitat al carrer no sortim gaire a partir d’aquesta hora.

Hem parlat amb moltíssima gent: família llunyana d’en Vladimir, l’alcalde, la biblioteca, el centre de salut, directors i professors d’escola, gent de la sanitat i molta gent pel carrer que vol saber que fem aquí. A la Marta encara la miren molt pel carrer però ja s’està acostumant, alguns nois li diuen coses i els nens ara la criden pel carrer pel seu nom. Aquí tothom es saluda, i com les portes de casa gairebé sempre estan obertes la gent entra dient “Honor” i la gent de casa contesta “Respecte”, així s’entra a les cases educadament.

Dondon, com tot Haití esta ple de escombraries per tot arreu, els rius i rieres estan bruts i plens de plàstic. Els animals passegen per tot arreu al seu aire (porcs, cavalls, gallines, ànecs, cabres,...) La gent aquí es molt amable i somriu moltíssim, encara que hi ha molta gent que viu amb molts pocs diners i que passen penúries.

Estem treballant molt aquests dies, anem al carrer a contrastar la realitat amb el que tenim en mapa, parlem amb la gent i tenim reunions amb associacions i institucions locals.
Tothom ens diu que fan falta moltes coses, nosaltres això ho tenim molt pressent i sentim que realment fa falta una reconstrucció massiva de Haití, però poc a poc (tipa tipa) creiem que es possible millorar la situació en la que es troben els haitians. De moment la gent ens ha dit que falta un hospital on poder atendre bé a la gent i fer cirurgies i diferents procediments, fer un centre de formació per a que els joves no marxin quan tenen 18 anys i puguin estudiar quelcom aquí, moltes escoles (hi ha una barbaritat de nens i les escoles d’aquí no tenen la capacitat de incorporar-los a tots), un centre de joventut on els joves puguin divertir-se i fomentar el turisme. Nosaltres també veiem unes necessitats des de fora, com un sistema de recollida d’escombraries, pavimentació dels carrers, clavegueram, sanejament i xarxa d’electricitat i telecomunicacions.

De moment volem condicionar una petita sala que hi ha dins la biblioteca de Oswald Durand a Dondon, fa falta canviar el sostre, revestir les parets ,... ho volem fer en aquests dos mesos que estem aquí així que tenim molta feina per davant.
Avui estem a Cap, per poder comunicar-nos amb la gent per internet, seguir visitant coses, treballar amb corrent 24h per passar els plànols a net i buscar informació per a fer una petita formació al personal de la biblioteca de Dondon.

De moment us deixem, esperem poder tindre aviat internet a Dondon per a poder comunicar-nos més vegades i actualitzar més el blog, a veure si podem fer una entrada aviat amb fotos de totes les fruites que estem gaudint aquí :D
Un peto molt molt molt gran a tots, us estimem moltíssim i ens enrecordem molt de tots.


Lavi nan Dondon trankil anpil, isit la moun yo viv yon fason totalman diferan ak Okap e otan plis ak Espany.
Nou abite lakay Rosie ak Georgette ki se de sè e ki pran swen nou anpli, yo toujou siveyè nou pou anyen pa rive nou, pou nou pa mache ak move moun e pou nou lave men nou pou nou pa gen kolera. Gen yon timoun ki rele Stanley e ki gen preske senkan. Tifrè li Giovanni ki gen dezan pase preske tout jounen an isit la toua k manman li, Mona, ki fè manje pou nou.

Rosie te pwofesè e vokasyon li toujou kontinye. L’ap aprann Marta pale kreyòl. Marta ap aprann anpil e li deja kòmanse di de twa bagay.
Woutin nou se reveye a 6-6:30h, dejennen anpil e apre sòti nan lari ak plan vil la pou nou ka verifye ak reyalite. Nan lari nou pale ak anpil moun, nou fè reyinyon, nou fè visit,… Nan laprè midi nou manje anpil paske se dènye gwo manje nou pran pou jounen an. Lannwit nou bwè yon ti la bouyi anvan nal dòmi vè 20 -20:30h. Depyi 18:00h li kòmanse fè nwa e kòm pa gen kouran, nou pa sòti a lè sa yo.

Nou deja pale ak anpil moun: fanmi Vladimir, majistra a, moun bibliotèk la, moun sant sante a, direktè ak pwofesè lekol, e ak anpil moun nan lari ki bezwen konnen sa nou vin fè isit la. Moun yo vira gade Marta anpil nan lari a men li kòmanse abitye ak sa. Kèk gason di li bagay e timoun yo gen tan konn non li. Isit la tout moun salye yo e rante lakay lòt moun avèk edikasyon an dizan : “Lonè“, “Respè”.
Nan Dondon, menm jan ak non tout peyi a, gen fatra tout kote, larivyè yo sal e gen anpil boutèy plastik. Zanimo yo mache tout kote. Moun bò isit la trè amab e souri anpil, menm si gen moun ki pa gen ase pou viv.

Jou sa yo, n’ap mache nan lari pou nou verifye si enfòmasyon kat Dondon nou te jwenn sou Internet se menm sa ki an reyalite, n’ap pale ak moun e nou fè reyinyon ak de twa òganizasyon.
Tout moun di nou ke manke anpil bagay, nou menm nou wè sa e nou kwè ke Ayiti ta bezwen yon rekonstriksyon en mas, men tipa tipa nou kwè li va posib amelyore sitiyason ayisyen yo. Pou moman an moun yo di nou ke li manke yon lopital kote yo ka bay premye swen, fè operasyon, e lòt trètman. Yo di nou tou ke li manke yon sant de fòmasyon kote pou moun yo aprann yon metye lè yo fin lekòl, li manke anpil lekòl, li manke espas loisir, li manke devlopman tourism,... Nou menm tou nou wè tout lòt nesesite bazik tankou retire fatra, fè wout, bay kouran ak telekominikasyon.
Pou moman an nou vle amenaje yon ti sal ki nan bibliotèk la. Fòk yo chanje tèt kay la, pentire mi yo, ... Nou vle eseye fè sa anvan nou tounen an Espany, donk nou gen anpil travay devan nou.
Jodi a nou Okap pou nou kapab kominike ak moun pa Internet, kontinye visite bagay, travay avek kouran pou pase plan sou òdinatè e chèche enfòmasyon pou fè yon ti fòmasyon bay pèsonel bibliotèk la.
N’ap kite nou e nou swete jwenn Internet Dondon pou nou ka kominike pli souvan e renouvle blog la plis fwa. Na wè si nou ka fè yon lòt aktyalizasyon ak foto tout fwi n’ap jwi isit la :D
Yon ti bo pou tout moun, nou renmen nou anpil e nou sonje tout moun.

8 comentarios:

Soyyoeldani dijo...

Ya veo que teneis mucha faena guapos!

Seguid disfrutando y aprendiendo. Un beso muy grande!

Jep dijo...

Tenemos en Madid a vuestro presidente de visita,leed el comentario, cuidaros,yo también os quiero un montón, besos.
http://www.elpais.com/articulo/internacional/presidente/Haiti/admite/ayuda/mal/utilizada/elpepuintlat/20110708elpepuint_19/Tes

Lesly dijo...

Veo que estais trabajando mucho,ya lo podeis ver,la realidad es totalmente distinta a lo que hay en los mapas,cuidaos mucho.

Emelyne dijo...

Me alegro que estáis disfrutando de vuestra estancia allí.Os quiero mucho. Cuidaos. Muchos besos!!

Mireia Sala dijo...

Uff... això té pinta de que si no tinguéssiu bitllet de tornada ja no us veuríem el pèl :P
Us trobem a faltar! la Joana, per provar sort, a vegades diu " Ara quan arribem li expliquem a la Marta també"
Bueno guapos, cuideu-vos molt i feu-vos amics de qui sigui a veure si així tenim noticies vostres més sovint!
Petons!

Mercè dijo...

Molta feina per fer!!!!! Ja veig però que teniu les piles posades. Ara li posaré a la iaia a internet perque s'ho llegeixi i també et pugui escriure alguna coseta.
Em feu molta enveja, veig que tens la butxaca plena de somriures!
Petonasos i cuideu-vos!
Mercè

deseda dijo...

Hola,
Treballeu i viviu plenament aquesta experiencia. aquí us trobem a faltar, pero no puc pensar en una manera millor de que passeu aquests dos mesos. La Joana no us pot escriure pero us troba a faltar molt també.

Molts petons i força

Anónimo dijo...

I'm happy that ypu are enjoying your trip. In Haiti there's so much to do that an entire life won't be enough. Wish the best in your project.

Marie Lyne