15 abr. 2013

tipa tipa


L'aventura ha començat de nou i ja toca reprendre aquest blog i tornar a donar-li vida! En Vladi ja porta 5 mesos a Haití, concretament a Gonaïves, la tercera ciutat amb més població del pais. 

Gonaïves és una ciutat que podria estar localitzada perfectament al mig dels Monegros, és àrida i plena de polseguera. Aquí gairebé no plou i quan ho fa fort crea molts problemes ja que aquesta ciutat esta tota construïda per sota el nivell del mar.

D'aquí unes setmanes jo també penso unir-me aquesta aventura i anar a viure a Haití per viure un munt d'experiències i moments únics al seu costat. 


L'aventure a commencé de nouveau et nous devons revenir à ce blog et le rendre à la vie!  Vladi  est à Haití depui 5 mois, en particulier à Gonaïves, la troisième ville plus peuplée du pays.

Gonaïves est une ville qui pourrait être parfaitement situé dans le centre de Los Monegros, est stérile et plein de poussière. Ici ne pleut presque jamais, mais quan il y a la pleut tout est dificil, il y a beacup de problèmes parce que cette ville est tout construit en dessous du niveau de la mer.

Dans quelques semaines, je pense aussi à me joindre à cette aventure et a déménagé à Haïti pour vivre beaucoup d'expériences et des moments uniques à côte de Vladimir. 

15 ago. 2011

Port au Prince


Quan estas a un poblet tant tranquil com és Dondon, només el fet d'anar a Cap Haitien ja es converteix en un canvi radical d'ambient, soroll, gent, carrers,... però el canvi a Port au Prince es multiplica per cent. Moltíssima més gent, més misèria, més pobresa, més botigues i més diferència entre la població.

Lè nou nan yon kote trankil tankou Dondon, sèlman ale Okap sipoze yon gwo chanjman nan ambyans, bwi, mooun, lari,... Men nan Pòtoprens, chanjman miltipliya pa san: anpil moun, mizè, plis magasin e plis diferens nan mitan pèp la.

No estem dormint a Port au Prince, estem a dalt d'una montanya a prop d'un poble que s'anomena Kenscoff, a 1000 metres del nivell del mar. Aquí a les nits dormim amb una manteta, i això aquí s'agraeix moltíssim! Estem dormint a casa d'en Erick, amb la seva dona i una filla.

Nou p'ap dòmi Pòtoprens sinon Fermathe. Isit la fè fre lannwit e nou renmen sa. Nou lakay Erick, Francelle e Nathalie.

Aquests dies a Port au Prince estem aprofitant per gaudir de la família i que el Vladi es retrobi amb molts tiets i cosins. També estem vivint un Haití molt diferent del de Dondon, aquí tenim TV amb satelit, internet 24h, electricitat, productes importats,...

Pendan jou sa yo nou pwofite wè fanmi a, tonton, kouzins, ... Epi tou, nou pwofite wè yon Ayiti diferan de Dondon, isit la nou genyen satelit, internet, kouran, e nou jwenn tout bagay nou vle achte.

Estarem uns quants dies més aquí, encara no sabem quin dia retornem a Dondon, però encara hi tenim algunes cosetes que fer abans de tornar a casa.

N'ap fè yon ti tan ankò bò isit la e nou poko konnen ki jou n'ap tounen Dondon, men nou gen kèk bagay pou nou fè anvan nou tounen lakay nou.

Us deixem amb unes fotos de Port au Prince.

N'ap kite nou ak kèk foto Pòtoprens.











11 ago. 2011

Nou la

Fa ja uns quants dies que no escrivim res, desprès del problema amb el bambú que fa que no tinguem tanta feina hem pogut organitzar varies excursions i sortides.

Dissabte vam anar al mercat on colors, fruites, suor, carn, mosques, sabó, arròs i moltissima gent es barrejaven en una sintonia molt interessant.

Dilluns vam fer formació per al personal de la biblioteca, encara que ells ja tenen molta formació escrita del organisme que gestiona les biblioteques petites d’Haití , volien conèixer com son les biblioteques a Catalunya i la resta del món.

Dimarts vam fer una excursió molt maca a la “Voûte à Minguet” una cova on els taïns adoraven al deu de la pluja. És una cova molt gran amb una sala principal molt amplia i on hi ha gravades imatges dels taïns. La ruta per anar-hi era genial, vam creuar el riu unes 10 vegades i tota la natura del voltant era exuberant, com sempre.

Avui estem molt cansats perquè em anat a Karis, a 4 hores de viatge i encara que anàvem amb un bon cotxe la ruta ha estat la pitjor que he fet en la meva vida. El suplici ha servit com a mínim per conèixer un arquitecte colombià especialista en construcció en bambú amb el que seguirem en contacte per al pròxim projecte.

Divendres tenim el vol ja comprat per anar a Port au Prince, amb una avioneta que fa el trajecte Cap Haitien - Port au Prince i que dura 25 minuts. Estarem amb el tiet del vladi, l’Erick.

Bueno, això és tot, ja us anirem donant més noticies. Us deixem unes fotos d’aquests dies.

Molts petons i força a tots!

Ça fait quelques jours que nous n’écrivons rien, après le problème avec le bambou qui a fait que nous n’ayons pas tant de travail à faire, nous avons pu organiser quelques excursions et sorties.

Samedi nous étions allés au marché où couleurs, fruits, sueurs, viande, mouches, savon, riz, et beaucoup de gens se mélangeaient dans une syntonie très intéressante.

Lundi nous avons fait une formation avec le personnel de la bibliothèque, même s’ils avaient déjà beaucoup de formation écrite de l’organisme qui gère les petites bibliothèques d’Haïti, ils voulaient savoir comment son les bibliothèques en Catalogne et dans le reste du monde.

Mardi nous avions fait une excursion très belle jusqu’à la Voûte à Minguet, une grotte où les tainos adoraient le dieu de la pluie. C’est une grotte très grande avec une salle principale très vaste et où il y a des images gravées. La route était géniale, et nous avions traversé la rivière plusieurs fois.

Aujourd’hui nous sommes très fatigués parce que nous avons été à Carice, à 4 heures de voyage. Mais ça a quand même servi pour connaître un architecte colombien spécialiste dans la construction en bambou avec lequel nous garderons le contact pour notre futur projet.

Vendredi nous irons à Port-au-Prince en avion. Et nous verrons la famille qui vit là-bas.

C’est tout pour le moment, nous continuerons à vous informer aussi souvent. Nous vous laissons avec quelques photos.

Un bisou à tous!


6 ago. 2011

"de los errores se aprende"

"de los errores se aprende" si senyor, això diuen i es veritat! No podem construir el sostre i es una pena per la biblioteca i per nosaltres perquè les dues parts en teniem moltíssimes ganes. Desprès d'haver-nos enfadat i desesperat per a que el bambu arribes a Dondon des de Marmelade, ara sabem que la manera en la que s'ha tallat i tractat el bambu a Marmelade no es la idonea per a la construcció.

El bambu s'ha de tallar en lluna decreixent, per sobre del primer o segon nus, de nit per a que no estigui fent la fotosíntesis, s'ha de deixar una setmana al mateix guadual, entre els altres bambus per a que la savia baixi bé, desprès s'han de fer varis processos que duren gairebé 2 mesos. Nosaltres pensavem que la gent de la plantació de Marmelade estava al corrent de tot això i que ho farien bé, però nomès van veure diners ràpids i no van pensar que desprès nosaltres mateixos teniem que fer una escola de formació professional l'any que ve. Així que ara tenim bambu verd, que no sabem molt bé si es podrirà o no, però que sabem segur que no pot aguantar una estructura, perquè no es va seguir cap dels passos anteriors.
Hem pensat que potser el guardarem tallat per a fer artesania l'any que ve si no s'ha podrit per dins :S

Els de la biblioteca els hi sap molt greu que no poguem fer el sostre, però més que per ells per nosaltres que diuen que hi haviem posat molta il·lusió i força i que ens mereixiem que sortis bé, diuen que ens esperaran 10 anys si fa falta per a que nosaltres fem el sostre de bambu...

Dimecres que ve anirem a Karis, a una escola de formació que instrueix sobre la construcció en bambu i on volem parlar amb un arquitecte colombià especialista en construcció amb bambu per organitzar-ho tot de cara a l'any que ve.

Desprès d'aquesta galleda d'aigua freda encara estem bé, una mica tristos, però sabem que quan tornem amb això com a mínim no la cagarem...

A part d'això la vida segueix tranquilament aquí, el ciclò Emily ni s'ha notat a Dondon i ara que tenim més temps lliure volem fer turisme de coves, habitacions i plantacions de la zona :D

Molts petonassos a tots!! Us trobem a faltar!!!!!!

29 jul. 2011

Dondon II

Fa uns dies que no escrivim res, hem treballat molt i també ens hem divertit. Desprès de la visita a Marmelade i la compra de bambu hem estat planificant amb la biblioteca, els obrers i l’ajuntament com durem a terme l’obra.

També diumenge passat va arribar Toto, el germà de Rossie i Georgette que viu a Miami, es porta més de 15 anys amb les seves germanes i li agrada la festa, així que dilluns vam anar a les festes majors de Limonade per ballar amb l’orquestra Tropicana (una que porta gairebé 50 anys tocant per Haití), va ser una molt bona experiència i ens ho vam passar genial amb tots els que vam anar-hi.

Ahir ens va sortir un imprevist i no vam poder anar a buscar el bambu, Toto i uns amics anaven a Cap, així que també ens hi vam apuntar. Vam visitar la família política de Toto i a un amic seu amb el que vam anar a dinar lambi a la planxa (molt picant) i vam fer una visita per Cap. El cotxe es va espatllar i vam estar molt més del que teníem pensat a Cap, però també ens vam divertir! Aquesta setmana que Toto esta aquí volem aprofitar per fer sortides a la platja i a festes majors per divertir-nos, ja que desprès ens espera molta feina.

Dilluns que ve ja comencem les obres a la biblioteca, ja hem parlat amb els obrers que estan molt motivats i esperem que en unes dues setmanes ja tinguem tot enllestit! Ja us anirem ensenyant imatges.

Us deixem amb unes quantes fotografies de Dondon! I molts petons i records per tots!

Ça fait quelques jours que nous n’écrivons rien. Nous avons beaucoup travaillé et aussi nous nous sommes divertis. Après la visite et l’achat du bambou, nous avons planifié avec la bibliothèque, les ouvriers et la mairie comment nous allons travailler.

Aussi dimanche passé, Toto, le frère de Rosie et Georgette, est arrivé de Miami. Comme il aime la fête, ils nous avaient emmenés aux fêtes de Limonade au bal de Tropicana. Nous l’avons passé très bien.

Hier, à cause d’un imprévu, nous n’avions pas pu aller chercher le bambou, et comme Toto et d’autres amis allaient au Cap, nous avions profité pour les accompagner. Nous avons visité la famille politique de Toto et un autre ami qui nous a emmenés à manger du lambi et visiter le Cap. Notre véhicule avait un problème et pour cela nous n’avions pas pu visiter tout ce que nous voudrions. Nous voulons profiter la présence de Toto pour profiter d’aller à la plage et sortir plus.

Lundi nous allons commencer à travailler à la bibliothèque et nous avons déjà parlé avec les ouvriers qui sont très motivés et nous espérons terminer dans deus semaines. Nous enseignerons quelques images.

Nous vous laissons avec des images de Dondon! Un gros bisou à tous!







23 jul. 2011

Tenim bambu i terreny/ Nous avons bambou et terrain

Després d’aquests darrers dies, sembla que tot ja comença a encarrilar-se.

Ahir vam anar a Marmelade, un poble veí de Dondon, a una plantació de bambú a veure si tenien alguna espècie adequada per a construir. Efectivament, en tenien i vam fer una comanda per a poder restaurar la teulada de la futura sala infantil de la biblioteca. La setmana que ve, ja engegarem l’obra i ens tocarà estar allà a peu de canó.

Avui, tothom ens deia que el cura del poble ens buscava i semblava que no podíem trobar-nos. Quan finalment hem coincidit, ens ha anunciat que ja tenim terreny per començar a treballar sobre el projecte objectiu de la nostra visita a aquestes terres.

Hem arribat a un acord entre tots que un hospital ara per ara és una necessitat primordial però que no tenen medis per administrar-lo. Llavors hauríem de seguir buscant ajuda a veure si seria possible la realització d’aquest centre sanitari. Doncs, entre l’ajuntament, la parròquia i nosaltres mateixos, hem decidit que pel moment farem una escola de formació professional. L’ajuntament ja ens ha cedit el terreny, nosaltres ens encarregarem del projecte i de la seva execució i la parròquia de la gestió i administració del centre.

Sembla que en aquest país les coses funcionen millor quan l’església es posa entre mig i amb ganes de que tot vagi bé.

Molts petons a tots.

Après ces derniers jours, il semble que tout commence a se mettre en ordre.

Hier, nous avions été à Marmelade, la ville voisine de Dondon, dans une plantation de bambou pour voir s’ils avaient une espèce adéquate à la construction. En effet, ils en avaient et nous avons fait une commande pour pouvoir réformer la toiture de la future salle infantile de la bibliothèque. La semaine prochaine, nous allons commencer le chantier et nous devrons être au pied du canon.

Aujourd’hui, tout le monde nous disait que le curé de la paroisse voulait nous voir et il semblait que ce serait impossible. Finalement, quand nous avons coïncidé dans la rue, il nous a annoncé que nous avons trouvé un terrain pour commencer à travailler sur le projet objectif de notre visite à ces terres.

Entre tous, nous avons accordé qu’un hôpital est une priorité à Dondon mais qu’ils n’ont pas les moyens pour l’administrer. Donc, nous devrons continuer à chercher d’autres aides externes pour voir si ce serait possible sa réalisation. Alors, entre la mairie, la paroisse et nous-mêmes, nous avons décidé que pour le moment nous ferons une école de formation professionnelle. La mairie nous a donné le terrain, nous nous chargerons du projet et de son exécution et la paroisse de sa gestion et administration.

Il parait que dans ce pays les choses fonctionnent mieux quand l’église y participe avec la motivation de que tout aille bien.

Un gros bisou à tous.


Paisatge de les muntanyes pelades, per això no volem construir amb fusta
/ Paysages des montagnes deboisées, pour cela nous ne voui
lons pas construire avec du bois

Taiwan & Haití
Tenien 7 varietats de bambu, aquest últim és decoratiu/
Ils avaient 7 variétés de bambou, celui-ci est décoratif

21 jul. 2011

La Citadelle

Avui hem anat d’excursió a la Citadelle La Ferrière que esta a 3 hores caminant de Dondon. Hem sortit a les 5 del matí amb un grupet de gent de Dondon (uns cosins Rosie i Georgette amb uns nois familiars seus).

La pujada ha estat durilla perquè els camins eren totalment de cabres, amb moltissimes pedres per tot el camí. Tot i així hem arribat bé a dalt, un guia ens esperava per ensenyar-nos la ciutadella i hem seguint pujant per un camí empedrat.

El senyor que va fer aquesta fortalesa va ser el rei Henry Christophe, un home de guerra que va lluitar per la independència d’Haití. Al 1806 quan Haití es va dividir en dos parts ell va ser el rei del nord. Allà va construir el seu palau en 6 anys i desprès va construir també amb esclaus la ciutadella, que esta inacabada per la seva mort. Al 1820 li va donar un yuyu i es va quedar paraplègic , i es va suïcidar al seu palau. El mateix dia del seu suïcidi el general en cap dels seus soldats el va enterrar secretament a la Citadelle i encara no es coneix on esta el seu cos.

La Citadelle mai va funcionar i els seus canons mai van llençar cap bala al enemic, però si als arquitectes que marxaven en vaixell de tornada a França.

Al 1842 el terratrèmol més fort del nord de l’illa va causar danys a la Citadelle, casi 150 anys més tard la Unesco va restaurar-la com a patrimoni de la humanitat.

Us deixem unes quantes fotos de l’excursió i d’aquesta supermole.

Aujourd’hui nous avons été à La Citadelle La Ferrière qui est à 3 heures de marche de Dondon. Nous étions sortis de très tôt ce matin avec un groupe de gens de Dondon (des cousins de Rosie et Georgette et des jeunes de leur famille).

La montée a été un peu dure parce que les chemins étaient des chemins de chèvres, avec beaucoup de pierres. Toutefois, nous arrivions assez bien et un guide nous attendait pour nous montrer La Citadelle.

La Citadelle a été construite par le Roi Henry Christophe, un homme de guerre qui avait participé dans la lutte pour l’indépendance. En 1806, quand Haïti fut divisée en deux, il fut le roi du nord. Là il fit construire son palais en 6 ans et après il fit construire aussi avec des esclaves La Citadelle, qui reste inachevée a cause de sa mort. En 1820, il restât paralysé et il se suicidât trois mois plus tard. Le général en tête de son armée le fit enterrer secrètement dans la Citadelle et personne ne sait où il est enterré.

La Citadelle n’a jamais fonctionné comme une arme de guerre et ses canons n’ont jamais lancé un boulet sauf celui lancé aux architectes qui avaient construits le fort.

En 1842, le tremblement de terre le plus fort de l´histoire au nord de l’île fut des dégâts a La Citadelle, et presque 50 ans après, l’Unesco a fait une restauration comme patrimoine de l’humanité.

On vous laisse avec quelques photos de l’excursion.