15 ago. 2011

Port au Prince


Quan estas a un poblet tant tranquil com és Dondon, només el fet d'anar a Cap Haitien ja es converteix en un canvi radical d'ambient, soroll, gent, carrers,... però el canvi a Port au Prince es multiplica per cent. Moltíssima més gent, més misèria, més pobresa, més botigues i més diferència entre la població.

Lè nou nan yon kote trankil tankou Dondon, sèlman ale Okap sipoze yon gwo chanjman nan ambyans, bwi, mooun, lari,... Men nan Pòtoprens, chanjman miltipliya pa san: anpil moun, mizè, plis magasin e plis diferens nan mitan pèp la.

No estem dormint a Port au Prince, estem a dalt d'una montanya a prop d'un poble que s'anomena Kenscoff, a 1000 metres del nivell del mar. Aquí a les nits dormim amb una manteta, i això aquí s'agraeix moltíssim! Estem dormint a casa d'en Erick, amb la seva dona i una filla.

Nou p'ap dòmi Pòtoprens sinon Fermathe. Isit la fè fre lannwit e nou renmen sa. Nou lakay Erick, Francelle e Nathalie.

Aquests dies a Port au Prince estem aprofitant per gaudir de la família i que el Vladi es retrobi amb molts tiets i cosins. També estem vivint un Haití molt diferent del de Dondon, aquí tenim TV amb satelit, internet 24h, electricitat, productes importats,...

Pendan jou sa yo nou pwofite wè fanmi a, tonton, kouzins, ... Epi tou, nou pwofite wè yon Ayiti diferan de Dondon, isit la nou genyen satelit, internet, kouran, e nou jwenn tout bagay nou vle achte.

Estarem uns quants dies més aquí, encara no sabem quin dia retornem a Dondon, però encara hi tenim algunes cosetes que fer abans de tornar a casa.

N'ap fè yon ti tan ankò bò isit la e nou poko konnen ki jou n'ap tounen Dondon, men nou gen kèk bagay pou nou fè anvan nou tounen lakay nou.

Us deixem amb unes fotos de Port au Prince.

N'ap kite nou ak kèk foto Pòtoprens.











11 ago. 2011

Nou la

Fa ja uns quants dies que no escrivim res, desprès del problema amb el bambú que fa que no tinguem tanta feina hem pogut organitzar varies excursions i sortides.

Dissabte vam anar al mercat on colors, fruites, suor, carn, mosques, sabó, arròs i moltissima gent es barrejaven en una sintonia molt interessant.

Dilluns vam fer formació per al personal de la biblioteca, encara que ells ja tenen molta formació escrita del organisme que gestiona les biblioteques petites d’Haití , volien conèixer com son les biblioteques a Catalunya i la resta del món.

Dimarts vam fer una excursió molt maca a la “Voûte à Minguet” una cova on els taïns adoraven al deu de la pluja. És una cova molt gran amb una sala principal molt amplia i on hi ha gravades imatges dels taïns. La ruta per anar-hi era genial, vam creuar el riu unes 10 vegades i tota la natura del voltant era exuberant, com sempre.

Avui estem molt cansats perquè em anat a Karis, a 4 hores de viatge i encara que anàvem amb un bon cotxe la ruta ha estat la pitjor que he fet en la meva vida. El suplici ha servit com a mínim per conèixer un arquitecte colombià especialista en construcció en bambú amb el que seguirem en contacte per al pròxim projecte.

Divendres tenim el vol ja comprat per anar a Port au Prince, amb una avioneta que fa el trajecte Cap Haitien - Port au Prince i que dura 25 minuts. Estarem amb el tiet del vladi, l’Erick.

Bueno, això és tot, ja us anirem donant més noticies. Us deixem unes fotos d’aquests dies.

Molts petons i força a tots!

Ça fait quelques jours que nous n’écrivons rien, après le problème avec le bambou qui a fait que nous n’ayons pas tant de travail à faire, nous avons pu organiser quelques excursions et sorties.

Samedi nous étions allés au marché où couleurs, fruits, sueurs, viande, mouches, savon, riz, et beaucoup de gens se mélangeaient dans une syntonie très intéressante.

Lundi nous avons fait une formation avec le personnel de la bibliothèque, même s’ils avaient déjà beaucoup de formation écrite de l’organisme qui gère les petites bibliothèques d’Haïti, ils voulaient savoir comment son les bibliothèques en Catalogne et dans le reste du monde.

Mardi nous avions fait une excursion très belle jusqu’à la Voûte à Minguet, une grotte où les tainos adoraient le dieu de la pluie. C’est une grotte très grande avec une salle principale très vaste et où il y a des images gravées. La route était géniale, et nous avions traversé la rivière plusieurs fois.

Aujourd’hui nous sommes très fatigués parce que nous avons été à Carice, à 4 heures de voyage. Mais ça a quand même servi pour connaître un architecte colombien spécialiste dans la construction en bambou avec lequel nous garderons le contact pour notre futur projet.

Vendredi nous irons à Port-au-Prince en avion. Et nous verrons la famille qui vit là-bas.

C’est tout pour le moment, nous continuerons à vous informer aussi souvent. Nous vous laissons avec quelques photos.

Un bisou à tous!


6 ago. 2011

"de los errores se aprende"

"de los errores se aprende" si senyor, això diuen i es veritat! No podem construir el sostre i es una pena per la biblioteca i per nosaltres perquè les dues parts en teniem moltíssimes ganes. Desprès d'haver-nos enfadat i desesperat per a que el bambu arribes a Dondon des de Marmelade, ara sabem que la manera en la que s'ha tallat i tractat el bambu a Marmelade no es la idonea per a la construcció.

El bambu s'ha de tallar en lluna decreixent, per sobre del primer o segon nus, de nit per a que no estigui fent la fotosíntesis, s'ha de deixar una setmana al mateix guadual, entre els altres bambus per a que la savia baixi bé, desprès s'han de fer varis processos que duren gairebé 2 mesos. Nosaltres pensavem que la gent de la plantació de Marmelade estava al corrent de tot això i que ho farien bé, però nomès van veure diners ràpids i no van pensar que desprès nosaltres mateixos teniem que fer una escola de formació professional l'any que ve. Així que ara tenim bambu verd, que no sabem molt bé si es podrirà o no, però que sabem segur que no pot aguantar una estructura, perquè no es va seguir cap dels passos anteriors.
Hem pensat que potser el guardarem tallat per a fer artesania l'any que ve si no s'ha podrit per dins :S

Els de la biblioteca els hi sap molt greu que no poguem fer el sostre, però més que per ells per nosaltres que diuen que hi haviem posat molta il·lusió i força i que ens mereixiem que sortis bé, diuen que ens esperaran 10 anys si fa falta per a que nosaltres fem el sostre de bambu...

Dimecres que ve anirem a Karis, a una escola de formació que instrueix sobre la construcció en bambu i on volem parlar amb un arquitecte colombià especialista en construcció amb bambu per organitzar-ho tot de cara a l'any que ve.

Desprès d'aquesta galleda d'aigua freda encara estem bé, una mica tristos, però sabem que quan tornem amb això com a mínim no la cagarem...

A part d'això la vida segueix tranquilament aquí, el ciclò Emily ni s'ha notat a Dondon i ara que tenim més temps lliure volem fer turisme de coves, habitacions i plantacions de la zona :D

Molts petonassos a tots!! Us trobem a faltar!!!!!!