Fotos recents

Per a que no us queixeu us posem també fotos del primer dia i d'ahir de nosaltres. I també un altra de la gent amb la que vivim.

Nosaltres estem bé, aquests dies son una mica estranys perquè aquí la gent te molta paxorra i les coses van molt lentes. Però aquesta setmana els hi començarem a fotre canya! Molts petonets!!!!!

Pour tous ceux qui le demandaient, nous posons aussi des photos de nous meme du premier jour et de hier. Et aussi une autre des personnes chez lesquelles nous habitons.

Nous sommes tous bien, ces jours-ci ont été un peu bizarre parce que les gens sont très vagues et les choses vont très lentement. Cette semaine nous comptons les animer et travailler beaucoup!!! Bisous à tous.

On the road

Aquesta volem que sigui principalment una entrada fotogràfica. Son els nostres moments a la carretera, volem compartir-les amb vosaltres perquè son fotos que ens agraden molt, totes estan molt mogudes, però tirar una foto per un camí en el que no hi ha asfalt, tot son roques, pedres, forats,… és difícil. Aquí no hi ha cap carretera asfaltada integrament, ni pavimentada. Totes son rutes de terra gens cuidades, que son gairebé impracticables quan plou molt i en les que cada kilòmetre pot ser una odissea. Per això fer tant sols 36 km signifiquen 1:30h. Esperem que us agradin!!

Nous voulons que cette entrée soit entièrement photographique. Ce sont nos moments sur la route, nous voulons les partager avec vous parce que ce sont des photos qui nous plaisent bien. Quelques unes sont troubles, mais faire une photo dans un chemin où il n’y a pas d’asphalte, tous sont des pierres, trous,… est une tâche difficile. Ici, il n’y a aucune route entièrement asphaltée, ni adoquinée. Toutes sont des routes presque impraticables quand il pleut beaucoup et où chaque kilomètre peut être une odyssée. Pour cela, faire 36 km signifient 1:30h. Nous souhaitons que vous aimez!!

Mentres escoltem els cants de l’església/ En écoutant les chants de l’église

Escrivim aquesta entrada amb els cants de l’església de fons, porten tot el dia practicant, des de ben d’hora. Normalment els cants de l’església ens desperten pel matí, ja que des de la nostra habitació veiem perfectament l’església a tant sols uns metres.

Ahir vam retornar de Cap Haitien on vam estar 3 dies amb Herman el tiet d’en Vladi. El diumenge vam anar a la platja d’un cosí de la família a St.Michel. Un platja de sorra negra i un aigua calentissima (semblaven pipis de nens), érem dins un recinte privat i desprès vam sortir a veure la platja pública on uns nois estaven intentant obrir un cotxe de policia, hi havia gent cuinant, molta gent bevent, molta brutícia i moltíssim gent. A la platja vam menjar lambi (una espècie de caracola d’aquestes amb les que la gent escolta el mar) i mango batiste (una de les 20 varietats de mango que hi ha). Tot estava de vici! Desprès vam retornar a cap en un taptap (un d’aquells cotxes pintats i decorats que poden portar varies persones en els seients laterals)

A partir d’avui creiem que ja ens podrem connectar més sovint a internet perquè el cura ja te internet i ens deixa connectar-nos. Aquest mati han començat a desfilar per casa gent per enfilar-se al arbre de “lam veritab” i donar cops als fruits per a que caiguessin al terra, han passat nens, amics,... es una fruita que es menja fregida com el plàtan i esta boníssima!
No parem de fer feina, tenim que anar a molts llocs de visita: Marmelade per veure les plantacions de bambu i el sistema constructiu que utilitzen, Milot per conèixer a fons l’escola professional i l’hospital. També hem de fer una mica de turisme, ens volen portar a unes grutes i també a pujar a la Citadelle.

Molts petons i records per tots!

Nous écrivons ceci avec les chants de l’église comme musique de fond, ils portent toute la journée en répétition, depuis de bonne heure. Normalement, les chants de l’église nous réveillent chaque matin, puisque depuis notre fenêtre, nous pouvons voir parfaitement l’église à quelques mètres.
Nous sommes retournés de puis hier du Cap-Haïtien où nous avons passé 3 jours avec Herman. Dimanche nous avions été à la plage d’un cousin de la famille à Saint Michel. Une plage de sable noir et une eau très chaude. Nous étions dans une plage privée mais nous avions visité aussi la plage publique où des garçons voulaient ouvrir la porte d’une voiture de police, il y avait de gens qui faisaient à manger, ceux qui buvaient, beaucoup de saleté et de personnes. A la plage nous avions mangé du lambi et mango baptiste, entre autres. Après nous avions retourné au Cap dans un tap-tap privé.
A partir d’aujourd’hui nous croyons que nous pourrons nous connecter plus souvent sur internet parce que le prêtre de la paroisse a une connexion et nous laisse l’utiliser. Ce matin, des gens sont venus à la maison pour monter sur l’arbre et cueillir des “lam veritab” et pour distribuer entre les amis.
Nous n’arrêtons pas de travailler, nous devons aller visiter beaucoup d’endroit: à Marmelade pour voir les plantations de bambou et le système de construction qu’ils utilisent, à Milot pour connaître à fond l’école professionnelle et l’hôpital. Nous devons faire un peu de tourisme aussi, nous avons encore des grottes et voûtes à visiter, et aussi la Citadelle.
Bisous à tous !!

La vida a Dondon/ lavi nan Dondon

La vida a Dondon es molt tranquila, aquí la gent viu el dia a dia d’una manera totalment diferent a Cap Haitien i encara més a Espanya.

A casa vivim amb Rosie i Georgette que són germanes i ens cuiden moltíssim, sempre estan pendents que no ens passi res, que no anem amb mala gent i que ens rentem les mans constantment per no agafar colera. També hi viu un nen petit que es diu Stanley i te gairebé 5 anys. El seu germà Giovanni que te dos anyets també passa gairebé tot el dia aquí amb la seva mare, la Mona, que s’encarrega de cuinar.

Rosie era professora i la vocació no s’acaba així com així, i ara es passa el dia ensenyant a la Marta creole. La Marta està aprenent un munt de creole, no ho fa del tot bé però entén gairebé tot el que li diuen, suposo que aviat ja parlarà millor.

La nostra rutina es llevar-nos a les 6-6:30h, esmorzar molt i desprès sortim al carrer amb el mapa a contrastar-lo amb la realitat. Al carrer parlem amb la gent, fem reunions, visitem llocs,... Dinem també bastant fort i aquest ja es l’últim àpat fort del dia, desprès al vespre mengem una papilla i a les 20-20:30 ja som al llit, a partir de les 18:00 ja es fa de nit i com no hi ha electricitat al carrer no sortim gaire a partir d’aquesta hora.

Hem parlat amb moltíssima gent: família llunyana d’en Vladimir, l’alcalde, la biblioteca, el centre de salut, directors i professors d’escola, gent de la sanitat i molta gent pel carrer que vol saber que fem aquí. A la Marta encara la miren molt pel carrer però ja s’està acostumant, alguns nois li diuen coses i els nens ara la criden pel carrer pel seu nom. Aquí tothom es saluda, i com les portes de casa gairebé sempre estan obertes la gent entra dient “Honor” i la gent de casa contesta “Respecte”, així s’entra a les cases educadament.

Dondon, com tot Haití esta ple de escombraries per tot arreu, els rius i rieres estan bruts i plens de plàstic. Els animals passegen per tot arreu al seu aire (porcs, cavalls, gallines, ànecs, cabres,...) La gent aquí es molt amable i somriu moltíssim, encara que hi ha molta gent que viu amb molts pocs diners i que passen penúries.

Estem treballant molt aquests dies, anem al carrer a contrastar la realitat amb el que tenim en mapa, parlem amb la gent i tenim reunions amb associacions i institucions locals.
Tothom ens diu que fan falta moltes coses, nosaltres això ho tenim molt pressent i sentim que realment fa falta una reconstrucció massiva de Haití, però poc a poc (tipa tipa) creiem que es possible millorar la situació en la que es troben els haitians. De moment la gent ens ha dit que falta un hospital on poder atendre bé a la gent i fer cirurgies i diferents procediments, fer un centre de formació per a que els joves no marxin quan tenen 18 anys i puguin estudiar quelcom aquí, moltes escoles (hi ha una barbaritat de nens i les escoles d’aquí no tenen la capacitat de incorporar-los a tots), un centre de joventut on els joves puguin divertir-se i fomentar el turisme. Nosaltres també veiem unes necessitats des de fora, com un sistema de recollida d’escombraries, pavimentació dels carrers, clavegueram, sanejament i xarxa d’electricitat i telecomunicacions.

De moment volem condicionar una petita sala que hi ha dins la biblioteca de Oswald Durand a Dondon, fa falta canviar el sostre, revestir les parets ,... ho volem fer en aquests dos mesos que estem aquí així que tenim molta feina per davant.
Avui estem a Cap, per poder comunicar-nos amb la gent per internet, seguir visitant coses, treballar amb corrent 24h per passar els plànols a net i buscar informació per a fer una petita formació al personal de la biblioteca de Dondon.

De moment us deixem, esperem poder tindre aviat internet a Dondon per a poder comunicar-nos més vegades i actualitzar més el blog, a veure si podem fer una entrada aviat amb fotos de totes les fruites que estem gaudint aquí :D
Un peto molt molt molt gran a tots, us estimem moltíssim i ens enrecordem molt de tots.


Lavi nan Dondon trankil anpil, isit la moun yo viv yon fason totalman diferan ak Okap e otan plis ak Espany.
Nou abite lakay Rosie ak Georgette ki se de sè e ki pran swen nou anpli, yo toujou siveyè nou pou anyen pa rive nou, pou nou pa mache ak move moun e pou nou lave men nou pou nou pa gen kolera. Gen yon timoun ki rele Stanley e ki gen preske senkan. Tifrè li Giovanni ki gen dezan pase preske tout jounen an isit la toua k manman li, Mona, ki fè manje pou nou.

Rosie te pwofesè e vokasyon li toujou kontinye. L’ap aprann Marta pale kreyòl. Marta ap aprann anpil e li deja kòmanse di de twa bagay.
Woutin nou se reveye a 6-6:30h, dejennen anpil e apre sòti nan lari ak plan vil la pou nou ka verifye ak reyalite. Nan lari nou pale ak anpil moun, nou fè reyinyon, nou fè visit,… Nan laprè midi nou manje anpil paske se dènye gwo manje nou pran pou jounen an. Lannwit nou bwè yon ti la bouyi anvan nal dòmi vè 20 -20:30h. Depyi 18:00h li kòmanse fè nwa e kòm pa gen kouran, nou pa sòti a lè sa yo.

Nou deja pale ak anpil moun: fanmi Vladimir, majistra a, moun bibliotèk la, moun sant sante a, direktè ak pwofesè lekol, e ak anpil moun nan lari ki bezwen konnen sa nou vin fè isit la. Moun yo vira gade Marta anpil nan lari a men li kòmanse abitye ak sa. Kèk gason di li bagay e timoun yo gen tan konn non li. Isit la tout moun salye yo e rante lakay lòt moun avèk edikasyon an dizan : “Lonè“, “Respè”.
Nan Dondon, menm jan ak non tout peyi a, gen fatra tout kote, larivyè yo sal e gen anpil boutèy plastik. Zanimo yo mache tout kote. Moun bò isit la trè amab e souri anpil, menm si gen moun ki pa gen ase pou viv.

Jou sa yo, n’ap mache nan lari pou nou verifye si enfòmasyon kat Dondon nou te jwenn sou Internet se menm sa ki an reyalite, n’ap pale ak moun e nou fè reyinyon ak de twa òganizasyon.
Tout moun di nou ke manke anpil bagay, nou menm nou wè sa e nou kwè ke Ayiti ta bezwen yon rekonstriksyon en mas, men tipa tipa nou kwè li va posib amelyore sitiyason ayisyen yo. Pou moman an moun yo di nou ke li manke yon lopital kote yo ka bay premye swen, fè operasyon, e lòt trètman. Yo di nou tou ke li manke yon sant de fòmasyon kote pou moun yo aprann yon metye lè yo fin lekòl, li manke anpil lekòl, li manke espas loisir, li manke devlopman tourism,... Nou menm tou nou wè tout lòt nesesite bazik tankou retire fatra, fè wout, bay kouran ak telekominikasyon.
Pou moman an nou vle amenaje yon ti sal ki nan bibliotèk la. Fòk yo chanje tèt kay la, pentire mi yo, ... Nou vle eseye fè sa anvan nou tounen an Espany, donk nou gen anpil travay devan nou.
Jodi a nou Okap pou nou kapab kominike ak moun pa Internet, kontinye visite bagay, travay avek kouran pou pase plan sou òdinatè e chèche enfòmasyon pou fè yon ti fòmasyon bay pèsonel bibliotèk la.
N’ap kite nou e nou swete jwenn Internet Dondon pou nou ka kominike pli souvan e renouvle blog la plis fwa. Na wè si nou ka fè yon lòt aktyalizasyon ak foto tout fwi n’ap jwi isit la :D
Yon ti bo pou tout moun, nou renmen nou anpil e nou sonje tout moun.

Cap Haitien

Ahir vam arribar a Cap Haitien a la tarda despres d'un viatge en bus llarg i bastant curios. Vam poder observar i ser observats per moltissima gent de Republica Dominicana i d'Haiti, jo no parava de quedar flipada amb totes les persones, animals, rutines i moviments que anaven passant rapidament pel nostre costat.

A les 17:00h d'aqui vam arribar al Cap i un munt de nens ens van comencar a demanar diners (mamasita dame 5 pesos) i Herman ens va vindre a buscar per anar a casa seva. Mes tard vam anar a sopar a la part """""pija""""" de la ciutat (necessita moltes cometes). Hi havia un griyo genial i unes cervessetes haitianes. Quan vam sortir la llum al carrer era bastant fluixa i tenies que anar amb ulls per no caure en un dels molts forats que hi ha pel terra i les aceres.

Avui ens hem despertat amb el so de les campanes i ara anem a donar una volta per la ciutat!

Molts petons a tots i fins aviat!

Marta

A més de 7000km de distància / À plus de 7000 km de distance

Marta

Hem arribat a Santo Domingo desprès del millor vol que segurament tindrem mai. L'avio estava ple així que els clients amb la targeta Iberia Plus els van posar en classe Business. I nosaltres vam tindre la sort de ser uns dels privilegiats. Ens van donar una copeta de cava nomès entrar, mantes, necessers i molt menjar i beure (i bo).

Quan vam arribar ja hi havia un senyor amb un cartell amb els nostres noms per anar a casa de la Naika. I va ser a partir d'aquí quan vam entrar en un país totalment diferent.

Adelantavem cotxes amb mil pedassos, sense finestres, amb coses penjant, motos amb 3 passatgers sense casco, camions carregats en un equilibri molt precari, "guaguas" plenes a rebentar de gent amb lemes increïbles (Sólo Dios puede pararme).

Al volant de la carretera un munt de negocis, molts de "lubricación y ruedas" i moltíssima gent, sempre en tot moment moltíssima gent i cotxes, gairebé tothom conduint, amb pressa, sense tindre gaire en compte res, saltant tots els semàfors que podien i sobretot pitant. Tota la estona pitant.

Finalment vam arribar a casa de la Naika i ens va obrir amb un somriure i una barreja genial de angles i castellà. Vam estar una estona a casa fins que el tràfic de la ciutat va disminuir i desprès vam sortir amb ella a sopar i prendre uns "drinks" amb ella i un altre amic seu, encara que per nosaltres ja eren gairebé les 2 de la matinada.

Vam anar a la zona colonial, la més antiga de la ciutat, i de refilada vam veure la catedral i la casa de Colón. Vam sopar a la part més turística i ens vam prendre un mojito.

Aquest matí, el nostre cos esta una mica sorprès de les nostres hores d'anar a dormir i a les 3h d'aquí els dos ja teníem la sensació que havíem de despertar-nos.

Avui creuem mig país cap al nord per travessar la frontera i entrar a Haití. Segur que els meus ulls no pararan de quedar fascinats amb tot el paisatge que passarà per la nostra finestreta.

Esperem poder escriure aviat, de moment que sapigueu que els dos estem molt bé i que tenim moltes ganes d'arribar al nostre destí final.

Molts petons a tots!

Vladimir

Nous sommes arrivés a Santo Domingo après le meilleur vol que nous avons eu dans notre vie. Puisque l’avion était plein, on a mis les passagers avec la carte d’Iberia Plus (une carte de privilège de la compagnie aérienne) en première classe. Ainsi, on a voyagé en première classe. Dès notre entrée dans l’avion, on nous a donné une coupe de champagne, draps, produits de cosmétiques. Les fauteuils étaient très confortables, on pouvait les incliner et réguler à notre gout et ils avaient aussi un programme de massage. Nous avons passé tout le voyage en mangeant, buvant, regardant des films, …

À notre arrivée, il y avait un monsieur avec une affiche avec nos noms pour aller chez Naika. Et c’est à partir de ce moment que j’ai commencé à avoir des souvenirs d’Haïti.

Il y avait des voitures sans vitre, camions chargés dans un équilibre précaire, chauffeurs "tèt mato", etc. Marta était très surprise de voir tout ça.

Finalement, à notre arrivée chez Naika, elle nous a ouvert la porte avec un grand sourire. Nous avions attendu que le trafic diminue pour aller manger et boire quelque verres avec Naika et un ami d’elle.

Nous avons visité la zone coloniale, la plus vieille, et nous avons vu la cathédrale et la maison de Colomb. Nous avons mangé dans la zone touristique et bu quelque "mojitos".

Aujourd’hui, nos corps sont surpris de nos heure de dormir à cause de décalage horaire, et à 3h am, heure locale, nous étions déjà reveillé. Mais après, nous avons redormis.

Dans quelque instants, nous allons prendre le bus pour aller au Cap et nous avons hâte d’arriver à notre destin final.

Un gros bisou à tous et à la prochaine.

Bon estiu/ Bonne été

Avui marxem i ja ho tenim tot enllestit!! De moment ens espera un llarg viatge:

dijous 30: Madrid- Barcelona: 19:45h (T1)- 21:05h (T4)
divendres 1: Madrid - Santo domingo: 13:00h (T4)- 15:50h
Dissabte 2: Santo Domingo- Cap Haitien: (Bus): 9:00h- 17:00h (més o menys 8 hores)
Dilluns 4: Cap Haitien- Dondon (unes 2 hores)

Finalment dilluns començarem la nostra estada a Dondon, al nord d'Haití. On en Vladimir ha de mesurar tot el poble, fer l'esquema, marcar els punts i edificis importants, valorar i coneixer les necessitats de la seva gent per a començar el PFC.
Jo vull conèixer la biblioteca i també intentar ajudar en el que poguem.

Esperem que seguiu el nostre blog i que gaudiu molt de l'estiu tipical spanish per nosaltres.

Tout est prêt pour partir aujourd'hui! Un long voyage nous attends:

jeudi 30: Madrid- Barcelona: 19:45h (T1)- 21:05h (T4)

vendredi 1: Madrid - Santo domingo: 13:00h (T4)- 15:50h

Samedi 2: Santo Domingo- Cap Haitien: (Bus): 9:00h- 17:00h (més o menys 8 hores)

Lundi 4: Cap Haitien- Dondon (unes 2 hores)

Enfin, lundi, nous commencerons notre étape à Dondon, au nord d'Haïti, où Vladimir doit prendre des mesures de la ville, faire un plan, marquer les endroits importants, valorer et identifier les besoins du peuple pour commencer le PFC.

Je veux connaître la bibliothèque et aussi aider à faire tout ce que nous pouvons.

Nous espérons que vous suivez notre blog et que vous ayez une bonne été.